Henry Blodgett va mirar el seu rellotge de polsera i va veure que eren les dues de la matinada. Desesperat, va tancar de cop el llibre de text que havia estat estudiant i va deixar caure el cap entre els braços sobre la taula que tenia al davant. Sabia que mai passaria l'examen que tenia l'endemà. Com més estudiava geometria, menys l'entenia. Les matemàtiques en general sempre l'hi havien estat difícils i ara estava descobrint que li resultava impossible aprendre geometria.
Si el suspenien, la universitat s'hauria acabat per a ell. Ja havia suspès tres cops en els seus primers dos cursos i un altre fracàs aquest any suposaria, segons les normes de la universitat, una expulsió automàtica.
Necessitava molt aquell títol universitari. Era indispensable per a la carrera que havia triat i per la feina que volia aconseguir. Només un miracle el podria salvar.
Es va incorporar de sobte quan se li va ocórrer una idea. Per què no provar la màgia? L'ocultisme sempre l'havia interessat. Tenia llibres sobre el tema i coneixia algunes senzilles instruccions per a invocar un dimoni i fer obeir la seva voluntat. Fins ara, sempre havia pensat que això era una mica arriscat i mai no ho havia provat. Però això era una emergència i potser calia arriscar-se. Només a través de la màgia negra podria convertir-se de cop i volta en un expert en una matèria que sempre havia estat difícil per a ell.
Ràpidament va agafar del prestatge el seu millor llibre sobre màgia negra, va trobar la pàgina correcta, refrescant la memòria amb les coses que havia de fer.
Amb entusiasme, es va fer lloc a terra empenyent els mobles contra les parets. Va dibuixar amb guix el pentàgon a la catifa i va fer un pas al seu interior. A continuació, va recitar els encanteris.
El dimoni era considerablement més horrible del que s'havia imaginat. Va reunir tot el seu valor i es va proposar explicar el seu problema. "Sempre he estat fluix en geometria", va començar ...
"No cal que ho diguis", va dir el dimoni alegrement.
Somrient entre flames, el dimoni va travessar les línies de guix de l'inútil hexàgon que en Henry havia dibuixat per error, en comptes del pentàgon que l'hagués protegit.
Fredric Brown
Publicat a Beyond Fantasy Fiction, setembre de 1954
Fredric Brown va ser un escriptor nord-americà de ciència-ficció, habitual de les revistes que avui dia coneixem com a gènere "pulp" i conegut pels seus contes on es barreja l'humor i els finals sorprenents. Va experimentar molt amb la narrativa de ficció de gènere i encara que en vida no va ser especialment popular, la seva obra ha esdevingut de culte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada