Zero en geometria (II)

Naturally, el relat curt de Fredric Brown on es posa en evidència la necessitat d'uns certs coneixements de geometria per poder pactar amb el dimoni, va servir d'inspiració al director de cinema Guillermo del Toro en un dels seus primers treballs.
Geometría, curtmetratge del 1987, ens presenta la història original de Fredric Brown en una adaptació lliure on s'afegeixen algunes mostres de gore marca de la casa dels primers treballs del director mexicà.

Geometría - Guillermo Del Toro (1987)

Però no només aquest director ha fet servir el relat de Fredric Brown. La idea central de Naturally, els problemes de geometria i el dimoni, ha estat font d'inspiració en moltes escoles de cinema. Hi ha moltes adaptacions amb resultats més o menys afortunats. Una de les versions més reeixides és Cero en Geometría dirigida pel també mexicà Isac Betancourt.

 Cero en Geometría - Isac Betancourt (2008)

Zero en geometria

De la importància d'un bon aprenentatge de la geometria. Mai se sap...

Henry Blodgett va mirar el seu rellotge de polsera i va veure que eren les dues de la matinada. Desesperat, va tancar de cop el llibre de text que havia estat estudiant i va deixar caure el cap entre els braços sobre la taula que tenia al davant. Sabia que mai passaria l'examen que tenia l'endemà. Com més estudiava geometria, menys l'entenia. Les matemàtiques en general sempre l'hi havien estat difícils i ara estava descobrint que li resultava impossible aprendre geometria.
Si el suspenien, la universitat s'hauria acabat per a ell. Ja havia suspès tres cops en els seus primers dos cursos i un altre fracàs aquest any suposaria, segons les normes de la universitat, una expulsió automàtica.
Necessitava molt aquell títol universitari. Era indispensable per a la carrera que havia triat i per la feina que volia aconseguir. Només un miracle el podria salvar.
Es va incorporar de sobte quan se li va ocórrer una idea. Per què no provar la màgia? L'ocultisme sempre l'havia interessat. Tenia llibres sobre el tema i coneixia algunes senzilles instruccions per a invocar un dimoni i fer obeir la seva voluntat. Fins ara, sempre havia pensat que això era una mica arriscat i mai no ho havia provat. Però això era una emergència i potser calia arriscar-se. Només a través de la màgia negra podria convertir-se de cop i volta en un expert en una matèria que sempre havia estat difícil per a ell.
Ràpidament va agafar del prestatge el seu millor llibre sobre màgia negra, va trobar la pàgina correcta, refrescant la memòria amb les coses que havia de fer.
Amb entusiasme, es va fer lloc a terra empenyent els mobles contra les parets. Va dibuixar amb guix el pentàgon a la catifa i va fer un pas al seu interior. A continuació, va recitar els encanteris.
El dimoni era considerablement més horrible del que s'havia imaginat. Va reunir tot el seu valor i es va proposar explicar el seu problema. "Sempre he estat fluix en geometria", va començar ...
"No cal que ho diguis", va dir el dimoni alegrement.
Somrient entre flames, el dimoni va travessar les línies de guix de l'inútil hexàgon que en Henry havia dibuixat per error, en comptes del pentàgon que l'hagués protegit.

 Fredric Brown

Publicat a Beyond Fantasy Fiction, setembre de 1954

Fredric Brown va ser un escriptor nord-americà de ciència-ficció, habitual de les revistes que avui dia coneixem com a gènere "pulp" i conegut pels seus contes on es barreja l'humor i els finals sorprenents. Va experimentar molt amb la narrativa de ficció de gènere i encara que en vida no va ser especialment popular, la seva obra ha esdevingut de culte.

Mongge

Mongge és una excel·lent eina per a l'ensenyament del dibuix tècnic. Es tracta d'una aplicació en línia que reprodueix de manera interactiva, tot el procés de construcció de qualsevol exercici de dibuix tècnic, avançant pas a pas i podent anar tant endavant com enrere en tot moment.
Disposa d'un mòdul de dibuix que ens permet crear els arxius que més tard pujarem a la web per reproduir-los quan els necessitem.

A més, Mongge ens permet accedir a una molt completa llibreria d'exercicis creats per la mateix comunitat d'usuaris de Mongge, que fàcilment es poden trobar pel simple fet d'estar indexats, tant de manera temàtica, com per col·leccions d'un autor o altre.
En definitiva, una valuosíssima eina per a tot el professorat de dibuix tècnic i també per a tots aquells estudiants que volen repassar a casa el que han après a l'aula.

Clara de Noche i la geometria

Segons llegim a la Viquipèdia...

Clara... de noche, és una tira còmica escrita per Carlos Trillo i Eduardo Maicas i dibuixada per Jordi Bernet, publicada setmanalment des de 1992 per a la revista satírica El Jueves.

En la tira a blanc i negre i a dues pàgines es relata la vida de Clara, una prostituta, i la seva relació amb els clients. Clara s'ha convertit en un dels personatges més coneguts i estimats de la revista amb un gran seguiment de fans que veuen en ella la idealització d'una dona tant liberal com llibertina, independent i atractiva. A més, als seus guions trobem des d'humor i erotisme fins a crítica social. Segons el seu dibuixant, Jordi Bernet, aquest és un personatge molt versàtil, ja que permet criticar als masclistes, als homes, als tímids, als llançats, als puters, pots fer històries amb el xiquet, i fins i tot pots criticar un poc a les dones.


Publico aquí dues pàgines d'una historieta on la geometria juga un paper important, o si més no em serveix d'excusa per fer aparèixer el personatge en aquest blog.

DraftSight, l'alternativa gratuïta a l'Autocad 2D

Tots aquells que vulguin treballar amb l'Autocad de dues dimensions (LT) però no es volen (o poden) gastar l'elevat preu d'aquest programari ni tampoc no volen jugar a fer de pirates, ara tenen una bona alternativa. El DraftSight és un programa que amb una interfície calcada a l'Autocad 2D, ens permet, de manera gratuïta, crear, editar i veure arxius DWG. Només cal enregistrar-se a la seva web per instalar-lo i començar a dibuixar.

LibreCAD

El programa número 1 de DAO (o CAD en anglès) ja sabem tothom quin és. Des de fa molts anys l'AutoCAD marca la pauta en domini del mercat professional i prestacions en 2D i 3D. A nivell d'aprenentatge però, molt sovint no fa falta disposar d'aquest "Ferrari" per dibuixar construccions de geometria plana. És en aquests casos quan s'agraeix disposar de programari gratuït i més encara lliure, per iniciar-se en el camp del DAO sense deixar de banda un sistema de dibuix per coordenades que, si s'escau més endavant, facilitarà la comprensió i aprenentatge de programes com el mateix AutoCAD.
El LibreCAD és un programa de DAO que permet treballar en 2D i que es presenta com a solució desenvolupada a partir del QCAD (programa propietari amb versions lliures a Linux). Amb el LibreCAD tenim unes prestacions similars a les de l'AutoSketch o fins i tot comparables a algunes versions de AutoCAD LT.
Si voleu provar-lo i descarregar lliurement la seva darrera versió visiteu la seva web.

Globus terraqui polièdric

Des de fa segles semblava superada la idea d'una terra plana. Més recentment se'ns havia dit que esfèrica del tot, tampoc no ho és. Que més aviat sembla una pilota aixafada pels pols...
Ara ens trobem un nou model de globus terraqüi amb forma polièdrica. En què quedem?


Podem baixar el retallable d'aquest Rombicuboctàedre en pdf.

I aquí una versió en B/N.

Flatland. Les pelis.

Flatland aka (Also Know As) Planilàndia, ha estat portat a la pantalla en diverses ocasions. Tot seguit en faig una relació, referències, clips de vídeo i enllaços.

• Flatland (1965). Curtmetratge d'Eric Martin en color, 11 min, amb la veu del protagonista interpretada per l'actor Dudley Moore. En podeu veure un fragment aquí.

• Flatland (1982). Un altre curt (22 min.) Aquest cop produït a Itàlia i dirigit pel matemàtic Michele Emmer. Hi ha una bona referència en aquesta pàgina. Es pot veure a YouTube.

• Flatland: The Movie (2007) de Dano Johnson & Jeffrey Travis, curt de 30 min. Orientat a l'educació i molt recomanable per als alumnes tot i que no és del tot fidel al text d'Abbot. Es pot trobar a la xarxa en VOSE i amb les veus de Martin Sheen, Kristen Bell, Michael York i Tony Hale. Amb pàgina oficial i tot!

• Flatland: The Film (2007). No confondre amb l'anterior. Es tracta d'un llargmetratge de 95 min. dirigit per Ladd Ehlinger Jr. En aquest cas la major durada de la producció permet aprofundir en detalls presents en el text original i que en les versions anteriors no s'havien tractat. Per altra banda, ens presenta personatges i situacions amb paràmetres més actuals. Hi apareix un "President" en comptes d'un "Rei", tecnologies avançades a Spaceland... Sembla que no va ser mai estrenat als cinemes, ni aquí, ni als USA, però es distribueix en DVD. També té pàgina oficial i també es pot trobar compartit a la xarxa.

• Flatland (2011) aka "Flatland 3-D Imax". S'està ultimant una versió per veure en cinemes 3D de la xarxa Imax. D'aquesta versió encara no se'n troben detalls però sembla ser que es tracta d'una adaptació remasteritzada en 3D del curt de 2007.

I bé ... també hi ha l'episodi dels Simpsons!!

Planilàndia

Planilàndia va ser escrit el 1884 per Edwin A. Abbot i és un llibre tan especial que segur que no s'assembla a cap altre que hàgiu llegit mai. Els temes que toca, tot i la distància amb el temps en que va viure el seu autor, són de plena actualitat ara que està de moda el cinema 3D i el concepte de realitats paral·leles en altres dimensions.

Es tracta d'una petita obra de ficció i ràpida lectura que ens mostra l'existència d'un ésser que viu en un món de dues dimensions. Inconformista amb la seva condició plana, farà un viatge on descobrirà altres possibles realitats que el portaran fins la nostra i més enllà.

Comença així:
ANOMENO EL NOSTRE món Planilàndia, no perquè nosaltres l'anomenem així, sinó perquè us resulti més clara la seva naturalesa a vosaltres, els meus estimats lectors, que teniu el privilegi de viure en l'espai.
Imagineu un gran full de paper en què línies rectes, triangles, quadrats, pentàgons, hexàgons i altres figures, en comptes de romandre fixes en els seus llocs, es moguessin lliurement, en o sobre la superfície, però sense la capacitat de pujar per sobre ni d'enfonsar-se per sota d'ell, d'una forma molt semblant a les ombres (encara que unes ombres dures i de vores lluminoses) i tindríeu llavors una noció prou correcta de la meva pàtria i dels meus compatriotes.Podeu descarregar arxius pdf d'aquesta novel·la.

Edwin A. Abbott - PLANILÀNDIA (en català)
Edwin A. Abbott - FLATLAND (en anglès)
Edwin A. Abbott - PLANILANDIA (en castellà)



També podeu baixar Planilàndia en català en format epub. Inclou gràfics i funciona perfectament.
Per altres versions per ebook en castellà i angles, feu clic aquí.

Fotografia i vídeo per a l'ESO

Enllaços a pàgines interessants per als temes de fotografia i vídeo de Visual i Plàstica a l'ESO:

• La Imagen Fotográfica Aplicació interactiva.

• Cine y educación. Web amb molts recursos sobre temes de cinema.

• Proyecto Media. Televisión, radio, cine, prensa y publicidad para enseñanzas medias

• Visual i Plàstica a l'edu365.cat

Calvin & Hobbes

de Bill Watterson. Un còmic amb perspectiva. Feu clic per veure la historieta sencera.

TEOREMA DEL "PUNTO GORDO"

"Dibujando a mano, la imprecisión de los instrumentos y la falta de habilidad de los dibujantes noveles, hace que las circunferencias y las rectas no sean exactamente tangentes, sino que siempre falta o sobra un poco para que esto ocurra, para evitar rehacer todo el problema el dibujante recurre a marcar el punto de tangencia rellenando el espacio entre las dos líneas, con lo que se crea un "punto gordo".

Existen muchas variantes del teorema del punto gordo, algunas de las más habituales son:
- Por un punto gordo pasan infinitas líneas rectas gordas.
- Punto gordo es aquel por el que pueden pasar varias rectas paralelas.
- Tres puntos están siempre alineados si alguno de ellos es lo suficientemente gordo.
- Por un punto exterior a una recta pueden trazarse tantas paralelas a la misma como se quiera. Todo depende del grosor del punto.
- Por un punto pasan infinitas rectas, por un punto gordo muchas más.
- Dos rectas paralelas siempre se cruzan en el mismo punto, todo consiste en hacer el punto más gordo.
- Un punto puede pertenecer a dos rectas paralelas a condición de que sea lo suficientemente gordo.
- Desde un punto exterior a una recta se puede trazar una única perpendicular a ella; pero si el punto es gordo se pueden trazar dos y hasta tres perpendiculares.
- El punto es más gordo cuanto mayor sea el número de rayas que pasen por él.
- Pensemos en dos líneas rectas y un punto que engorda hasta tocar ambas rectas, siguen siendo paralelas pero pasan por el mismo punto sin cruzarse."

Autor: ?

LA TRAGICA ISTORIA DEL TRIANGOLO E DEL QUADRATO

CAPO I.

Il triangol si rodeva
dall’ividia pel quadrato,
perché un angolo ed un lato
più di lui questi teneva.

In quell’odio ognor rinchiuso
ei divenne, è ver, sparuto:
ma il cervel, che avea ottuso,
gli si fe’ sempre più acuto.

CAPO II.

Or un dì per caso ei vide
l’odiatissimo quadrato
che giaceva addormentato
su una pagina d’Euclide.
Con un riso, allor, maligno,
si munì d’una segante
ed ogni angolo all’istante
gli tagliò con quell’ordigno.

CAPO III.

Pel dolore, il buon quadrato
si svegliò mezz’ora dopo:
e il triangolo, allo scopo
di beffardo era appostato.
Ma pensate il suo rovello
quando vide raddoppiati
al rival angoli e lati:
e costui sen facea bello!

D’astio e orror la mente infusa
per morirne fu lì lì:
buon per lui, che lo guarì
la sua mamma Ipotenusa.

EPILOGO.

Così avviene, d’ordinario,
non soltanto in geometria:
chi far male altrui desia
spesso fa… giusto il contrario.

(F. Bianchi)

-- Algun bon traductor de l'italià per fer-ne una versió catalana?

Què passa amb els triangles?

La realització d'exercicis de geometria sovint posa a prova la capacitat d'observació i anàlisi d'elements o llocs geomètrics. Comencem el bloc amb un joc que va en aquesta línia. Resolgueu el problema que es planteja en aquesta imatge.